“Sí dona, vine, apunta't!” em va dir una companya “Quants més serem, més riurem!”.
Es tractava d'unes classes de ball organitzades pel gimnàs. Li era ben bé igual que jo sigui nefasta pel ritme i la coordinació, simplement li agrada fer partícip a tothom. I és que ella és així. Li agraden els esdeveniment socials, la companyia de la gent i que ningú quedi exclòs. Joves, grans, homes, dones, blancs o xinesos dóna igual, si pot els inclourà al grup i farà que se sentin a gust.
La classe de ball és l'excusa, es tracta per ella de la relació entre les persones i si un no pot seguir el ritme… no passa res! L'important és no marginar ningú. No hi ha judicis, només una predisposició oberta a incloure a la gent, a expandir el cercle i fer sentir la calidesa del grup.
I és que per al talent Inclusió, aquesta és una premissa sincera “Quants més serem, més riurem!”.