Jugar a aventures és fantàstic!
I no es pot fer una bona sessió d'aventures sense jugar a dracs, cavallers i princeses.
De seguida tenim un petit grup de nens entusiasmats amb la idea. La nostra princesa es posa en el paper i corre dalt de tot de la torre més alta (els gronxadors) a on està tancada i custodiada per un temible drac que treu foc.
Ja tenim també preparat a un valent cavaller que armat amb la seva espasa (un rotllo de cartró de paper de cuina) està disposat a salvar-la. Amb valor i valentia ens apropem al castell… el drac imponent vigila els seus dominis (en aquest cas jo, que interpreto el meu paper amb una teatralitat espectacular!). El cavaller s'apropa… agafa la seva espasa i… se la posa a la boca i comença a fer-la sonar com una flauta!! “No vull matar al drac” ens diu. “Crec que si li toco música es dormirà”.
És fantàstic veure els talents en acció i com ja des de petits ens surten de forma natural! Aquí es tracta de “connexió”. És aquesta sensació de que tot està connectat, el drac, nosaltres, el món… “com li haig de fer mal i encara més matar-lo?!”
De forma espontània, el nostre cavaller converteix l'espasa en flauta i prefereix adormir al drac a matar-lo (mireu que jo estava interpretant a un drac realment temible!!). El talent connexió dóna una perspectiva, per al nen encara completament inconscient, de que existeix un “karma” o una “espiritualitat”, o el terme que cadascú vulgui utilitzar, que està per damunt de nosaltres fent-nos pertànyer a un món a on les accions tenen reaccions i a on tot està connectat.
